el poble
(Etxarri-Aranatz en euskera i de forma oficial)3 es un municipi de la Comunidad Foral de Navarra, situat a la merindad de Pamplona, a la comarca de La Barranca i a 40 km de la capital de la comunitat, Pamplona. La seva població el 2011 va ser de 2.485 habitants (INE). Dins del municipi també es troba la municipalitat de Lizarragabengoa.
Contexte geogràfic
El municipi está situat a la zona Oest de la comunitat, en el centre de la Barranca, terra d’Aranaz. Rega el seu terme d’oest a est el riu Araquil i el seu afluent, el rierol de San Adrián (mapa catastral, full 114, I: 50.000). La vila es troba a la riba dreta del riu, entre la sierra de Aralar i la de Urbasa. El Nort del terme municipal es muntanyós, oscil·lant les seves altures entre els 600 i els 900 msnm. i el fons de la vall es sitúa a 500 msnm. La capital del municipi es troba cap a l’est del terme, als peus de la Serra d’Urbasa a 508 m. d’altura, a la riba dreta del riu Araquil.
Límits
Limita al Nort amb la Sierra de Aralar i el terme municipal d’Ataun (Guipúscoa), al Sur amb la Sierra de Urbasa i el terme d’Ergoiena, al Est amb Arbizu i a l’Oest amb Bacaicoa.
Història
El poble d’Etxarri Aranatz es remonta a l’Edat mitjana, construït com a baluard i en defensa dels atacs i furts produïts pels Senyors de Salvatierra i Lazcano. A principis del segle XIII Ansó VII va concedir el fur a Arañaz, i més tard, el 1251, Teobald I va cedir la torre i l’Esglèsia als habitants d’Arañaz per 600 sous.
Als segles XIII i XIV la Vall d’Arakil va patir una gran conmoció. El 1199 Alfonso VIII de Castella va conquerir Alava i Guipúscoa, imposant límits molt próxims a la Vall d’Arakil i accentuant així els robatoris i els atacs a la vall. En conseqüència, l’economia de la zona va resultar molt perjudicada.
A causa de la delicada situació, els Reis de Navarra, volent que la gent es quedés a les terres limítrofes amb Alava i Gipúscoa, es van involucrar amb els furs i altre mena d’ajudes com per exemple implementar sistemes de defensa. D’aquesta manera, el 1312 els habitants dels pobles de la terra d’Arañaz es van unir, despoblant petits pobles (Adia (Lizarraga), Aldaba, Araña, Arrozpide, Artola, Egiarreta, Elbegia, Elkorri, Erdozia, Lazkoz, Urkizu, Nenau, Mundiñano, Ondaz, Maiza, Mugarretxe, Illarrazugoikoa, Orgoizua, Sarria (Lizarragabengoa) amb la intenció de formar el poble d’Etxarri Aranatz. Concretament, el 1312, Luis I en Hutin (Luis X de Francia), li va concedir la carta-pobla d’Etxarri Aranatz al Gobernador Enguerrand de Villerrs.
El 1351, Carlos I va completar la carta-pobla amb més privilegis i va empendre la construcció d’una gran muralla que protegís el poble dels atacs de la gent de Lazcano.
Malgrat tot, el 1378 els Castellans es van fer amb el poble amb muralla inclosa. Segons els privilegis de 1442, tenia dret a anar a les Corts de Navarra i així ho va fer també en el segle XVI.
El 22 de abril de 1834, a Agabia, entre Etxarri i Bakaiku, Zumalakarregi va vèncer al Marqués de Moncayo i al març de l’any següent, quan es trobava en mans dels cristians, van assetjar i pendre el poble d’Etxarri Aranatz.
El 16 de gener de 1977, sota el lema Amnistia, Furs i Bilingüisme, van ser cridats a Etxarri Aranatz els alcaldes d’Euskal Herria a reivindicar aquests drets.
El nom del poble: vé del significat en euskara de “muralla de pedra” , baluard.
Com van sorgir els dies de festa: A la tardor, després de finalitzar les tasques del camp i tornar el bestiar cap a casa, les festes d’Etxarri es cel·lebraven a l’octubre. Tot el poble participava de les festes però passats els anys, i un cop que la gent va començar a treballar a les fàbriques, només es tenia festa els caps de setmana i durant els dies feiners era poca la gent que sortís a gaudir- ne. Per aquest motiu es va plantejar canviar la data de les festes i l’any 1980, per consulta popular es van traslladar al primer diumenge d’agost.
L’any 2000 es va tornar a fer una consulta popular per a decidir que les festes comencessin el cap de setmana més proper a l’1 d’agost, i així va ser.
L’esglèsia: L’esglèsia de l’Assumpció fou construïda cap a la segona meitat del segle XVI. És de pedra i d’estil gòtic.
